TRES (o quatre matats a Matarò).

Era 26 de març. el sol lluïa sobre el caps de els Róvers. cap a les 11, anaren arribant de totes les contrades. de terres lleidatanes, barcelonines, gironines,... buenu vale, es cert que els ròvers de girona no van venir, però el conseller de Rubí, en el se afany per a mostrar als seus nens el patrimoni de Catalunya els hi va portar,... buenu, buenu, total, que un com mostrat el supervideo de presentació, en el que els locals feien exhibició del les seves habil·litats, aquests es van encaminar, valents cap al desert enfront del mar. en aquest, s'enfrontaren en àrdues proves, i finalment feren un repòs per a dinar. per la tarda, tingueren una competició en la que les seves habilitats atlètiques foren posades a prova.
Desprès de les tasques, anaren a trobar-se al centre neuràlgic de la trobada. desprès d'una vitalitzadora dutxa i un nutritiu àpat, es disposaren a una busca nocturna en recerca dels símbols perduts. una recerca en la que les locals, caigueren derrotats enfront dels Champanadencs (oju a la inventabilitat del mot), que s'alçaren amb la victòria i s'endugueren el premi a la seva ciutat d'origen. al dia següent, a causa de la pluja, no es pogué fer el servei. finalment, es van matar entre ells (jugant, que som besties, pero no tant). i despres d'un dinar abundant, ens vam despedir tot fent-lis entrega de les medalles a l'honor de la TRE(S)
.